Art (in)util

Art (in)util reflexiona al voltant de la idea d'artista emergent i institucio cultural com a ens legitimador. El contingut d'aquest marc nomes es la punta de l'iceberg sobre la mediatitzacio cultural entre art, artista i institucio, pero serveix per entendre com s'inicia l'artista en un circuit i quins mecanismes es fan servir per absorbir-lo. Aixi es com s'allunya l'art de ser una eina politica critica de pensament, i es converteix en produccio i, per tant, en un producte mes del context postfordista. A partir del canvi de paradigma sobre la idea d'exposici amb l'objectiu de donar visibilitat a obres -una visibilitat necessria perqu arribin a ser art-, Daniel Gasol es pregunta si l'artista s'adapta a la producci institucional que s'entn com a art. L'autor tamb valora si, per contra, s l'exposici institucional la que dota el treball d'una importncia hipottica, amb la conseqncia indirecta de generar legtimament creacions confrontants de semblana formal i conceptual. Gasol explora l'existncia de diversos tipus de creaci o contextos que projecten qu ha de ser art, aix com sobre qu considerem art emergent o obra expositiva. Tamb qestiona les institucions adients per exhibir produccions artstiques, i com el sistema del capital i laboral afecta la creaci i l'exposici d'art.