El mur de Planck

De manera simplificada, es defineix el mur de Planck com un punt en el temps, extremadament proper a l'origen de l'Univers, a partir del qual deixen de ser explicables per la ciencia els fenomens fisics que s'hi produeixen. Prenent en prestec aquest concepte de la Fisica, el poeta, de manera similar a com els cientifics es remunten enrere en el temps - i troben explicacions a quasi tot el que succeeix en l'Univers, fins a topar-se amb aquest mur - fa un viatge a l'interior de si mateix, cada cop mes profund fins que, com aquells, arriba al lloc on no es capac d'entendre el perque de les seves pulsions. No entendre les propies raons del que se sent o es fa, no significa la immobilitat o la inaccio; el mateix que no entendre les causes del moviment dels astres fara que aquests s'aturin. Aixi, en aquest llibre l'autor ens parla, en el capitol "e;Fi de Trajecte"e;, del que ha arribat a albirar des d'aquest mur estant, per despres, en "e;Estacio de Sortida"e;, donar-nos unes claus de les lleis que el governen. Finalment, els tres poemes que coronen el llibre "e;In Itinere"e;, ens diu que es el mes important que ha apres en aquest cami.