Histeries d'alta volada

Aterra discretament a Barcelona l'apocat Maurici Azucena, president del consell d'administracio i conseller delegat d'AENA, un querubi flonjo descendint dels cels socialistes, la cupula espanyola de ferro instal*lada sobre el show de Truman catala. Azucena es un home 51% public i 49% privat, una replica de l'empresa que presideix. Estem davant d'un home d'estat que remena les cireres, que calla les coses que tots voldriem saber. Segons afirma en Sensat des del pedestal de les seves inquietuds intel*lectuals se li ha ficat entre cella i cella que vol relacionar-se amb una musulmana tradicional, a veure com son al llit, te ganes d'esbrinar si l'Imam explicava alguna cosa que la resta de simples mortals no sabem. ----------------Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noelia Arrotea ha tocat de cara els temes mes controvertits del pais: el mon del cava, el Liceu, el Barca, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederastia, l'Opus Dei i els Jesuites, el mon editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicacio, l'Ajuntament de Barcelona d'Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa America de vela i el govern de Jaume Collboni, l'economia blava i Vox Catalunya, l'ampliacio de l'aeroport, la immigracio, l'espanyola i l'estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Feria d'Abril a Catalunya i Alianca Catalana. La Noelia ens ha retratat tambe, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d'operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S'ha especulat molt sobre "e;la gran novel la de Barcelona"e;. Pero es que no hi ha una sola Barcelona, sino moltes, superposades i calidoscopiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Diez. No existeix Barcelona, sino com ens recordava l'enyorat Manolo Vazquez Montalban, Barcelones, en plural, amb una dimensio mes que poliedrica, amb una substancia inaprehensible, amb un tacte esmunyedis. Ningu al pais escriu ficcio tan frec a frec amb l'actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s'avancen fins i tot al periodisme d'investigacio nostrat. Una provocadora barreja entre realitat i ficcio, ben informada, que denota un coneixement profund de les miseries de l'establishment catala. Una lectura que val la pena i que esdeve una font de primer ordre per reconstruir la historia d'un temps i d'un lloc concrets. La psicologa, immigrant mes o menys il legal, es una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justicia. Pablo Odell, editor