Jo et donare ales

Quan jo el vaig coneixer, el Dani, s'havia passat mitja vida entre reixes, entrant i sortint, segons el seu comportament. La primera vegada era poc mes que un adolescent... Quant va sortir definitivament de la preso, tenia mes de trenta anys i en feia set,que no se n'havia mogut. I aqui va acabar la nostra relacio epistolar!Veig que tu, Dani, ets optimista i positiu en el fons; jo tamb ho sc. Penso que mai ens hem de donarper venuts, perqu per ms que ensopeguem amb els entrebancs que la vida ens ha deixat al mig delpas mentre fem cam sempre podrem veure, si ens hi esforcem, una llumeta que ens far de far i ensajudar a arribar a bon port, per molt forta que sigui la turbinada o per molt negra que sigui la nit. Segur, segur que, com dius, encara et queden moltes coses importants per ferEncara que suposo que la gent no us ho posa massa fcil, per aquesta mania que tenim de jutjar els altres.Hi ha una frase molt maca dels antics indis americans sobre aquest tema. La frase diu: "e;Abans de jutjaruna persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins."e; (Parlant de lluna, avui hi ha lluna plena, per la tapen els nvols).