L'oracio composta (I): la coordinacio

L'objectiu fonamental del present treball es definir i descriure, la coordinacio, un dels fenomens que mes frequentment es manifesta en les llengues i un dels menys tractats pels gramatics fins fa poc temps. Aquest objectiu, aparentment modest, sols sera assolit despres de revisar un seguit d'aspectes, diversos i interrelacionats, que ompliran el sis apartats que separen aquesta introduccio de la conclusio final. En el primer comentarem les caracteristiques generals de la coordinacio i la incidencia que aquestes han tingut en la manera com ha estat estudiada fins avui. Al segon apartat esbossarem un breu estat de la questio, referit en concret a la definicio del fenomen i al lloc que ocupa entre les relacions sintactiques de la llengua, i provarem d'arribar a una definicio negativa de la coordinacio, aixo es, per oposicio a juxtaposicio i subordinacio, basicament. Dedicarem la tercera seccio a presentar les multiples propostes tipologiques que s'han fet, tot analitzant els problemes que comporten, i caracteritzarem la coordinacio copulativa, disjuntiva i adversativa, els tipus que majoritariament es consideren coordinats. Als tres apartats seguents, analitzarem la sintaxi, la semantica i la pragmatica de les construccions coordinades, amb la intencio basica de determinar les condicions de coordinabilitat.