Llibre del coc

L'any 1520 va apareixer, a la ciutat de Barcelona, el Llibre del coc, el primer llibre de cuina impres a la peninsula Iberica. Era escrit en catala. Fins llavors els receptaris de cuina havien circulat unicament de forma manuscrita. L'obra s'atribueix a mestre Robert, cuiner del rei Ferran de Napols. Tot sembla indicar que cal identificar aquest sobira amb Ferran I, fill natural d'Alfons el Magnanim, que va regnar a Napols entre els anys 1458 i 1494. El llibre inclou mes de dues-centes receptes, en bona part vinculables als costums i als gustos luxosos de la cort i la noblesa de l'epoca. Majoritariament es tracta de plats que formen part d'una aleshores ja llarga tradicio culinaria medieval catalana, en aquell moment encara ben vigent, representada pel Sent Sovi i altres titols, com el Llibre d'aparellar de menjar o el Llibre de totes maneres de potatges. Al mateix temps que es vincula estretament amb la tradicio que l'ha precedit, el Llibre del coc dona compte de noves influencies i gustos que, de mica en mica, s'anaren imposant durant el segle xvi. En diversos aspectes, es una obra que actua com a frontissa entre l'edat mitjana i el Renaixement. No es sorprenent, doncs, que al llarg d'aquest segle l'obra fos repetidament impresa en llengua catalana, i que, traduida al castella, tambe gaudis d'un llarg recorregut. Per facilitar l'acces al text, se n'ofereix la versio medieval acarada amb una adaptacio al catala modern. Els estudis sobre l'entorn economic, historic i culinari que l'acompanyen afavoreixen una millor comprensio de l'epoca i del mateix receptari. La col*leccio Set Portes de Receptaris Historics de Cuina Catalana proposa un llarg recorregut per l'evolucio, les transformacions i les continuitats de la cuina catalana a traves dels seus receptaris mes significatius. L'analisi d'aquests textos ens dona una perspectiva de l'evolucio de la societat i ens aclareix l'origen d'alguns dels nostres costums culinaris.