La ciutat dels prodigis

«Quan vaig començar a reunir dades per trobar un fil conductor de lahist?ria d?un barceloní, que vaig batejar com Onofre Bouvila, vaigdescobrir fins a quin punt imperava l?oblit. Molt poca gent sabia quehi havia hagut una Exposició Universal el 1888 i que aquesta exposició havia estat el tret de sortida de la Bar - celona moderna. Poca gentsabia com es va planejar i construir l?Eixample i qu? hi havia abanson avui hi ha carrers, passejos i rambles. Ningú tenia una idea clarad?on vivien els rics i on vivien els pobres i com es relacionaven elsuns amb els altres. I amb prou feines es trobava documentació sobreaquests temes. Reu - nir aquests documents fragmentaris iconvertir-los en un relat coherent va ser una feina que em va tenirentretingut bastants anys, segurament els més gra - tificants de lameva vida d?escriptor.»Ara La ciutat dels prodigis surt de nou a la llum en versió catalanatradu?da per Xavier Lloveras. Com en altres ocasions semblants, empregunto qu? significa - r? per a un nou lector. Fa uns anys jo vaigescriure una novel·la. Ara és la novel · la qui ha de parlar amb laseva pr?pia veu.»Del Pr?leg d?Eduardo Mendoza A cavall entre la novel·la hist?rica i la novel·la picaresca, Laciutat dels prodigis, publicada per primera vegada l?any 1986, és totaix? i més: un monument lite - rari a una ciutat, una de les obres que més han alimentat el mitei més s?han acostat a la utopia de «la grannovel·la sobre Barcelona».